Les evidències de l’ocupació militar de l’assentament indígena
La fase romana republicana és la més coneguda del jaciment de ses Salines. Aquest fet es deu a la presència d’un gran fossat romà, excavat al subsol del centre del nucli urbà actual. Popularment coneguda com «la síquia», aquesta obra d’enginyeria militar romana ha esdevingut un dels elements d’identitat dels seus habitants.
El fossat saliner té una secció triangular excavada al marès de la zona. Amida uns 3,5 m d’amplària superior i té una fondària d’entre 2,6 i 2,9 m. La síquia tancava un recinte de planta irregular d’uns 7340 m2, corresponent a un fort militar. La seva funció era de protegir-lo, destorbant l’accés de l’enemic, i formava part d’un conjunt més ampli de defenses, amb un terraplè o murada a l’interior, coronat per una empallissada.
Es coneixen diferents trams del recorregut del fossat. Un d’ells es conserva al soterrani d’un supermercat i es pot observar des del carrer a través d’un vidre de seguretat a l’alçada del Nº 8 del carrer de la Pau.
El fossat romà va caure en desús i el seu interior es va reblir de pedres de grans i mitjanes, barrejades amb terra. L’estudi dels pocs fragments ceràmics i de la fauna recuperats durant l’excavació del rebliment, han permès datar aquest fet en el segle II aC.
Sembla evident que la construcció del fossat va estar relacionada amb la conquesta romana de Mallorca de l’any 123 aC, i que no va estar en funcionament durant molts anys.
La pacificació de la zona, per tant, es degué assolir en un període de temps relativament curt.
Un altre aspecte interessant és la forma irregular del recinte que tanca el fossat, que segurament seria conseqüència de l’aprofitament d’un assentament indígena anterior. Els poblats postalaiòtics compten amb fortificacions de planta irregular, tendents a formes circulars. Un poblat d’aquestes característiques sembla que hauria estat ocupat per un destacament de soldats romans, que hauria excavat el fossat a l’entorn de les estructures indígenes. Aquest fet també explicaria la presència de pedres treballades, de dimensions ciclòpies, que es varen documentar durant l’excavació del rebliment d’alguns trams del fossat. Aquests grans blocs s’obtindrien amb el desmuntatge de les edificacions megalítiques indígenes, quan el fort va caure en desús, donant pas a un nou moment de l’assentament romà.
