L’enigmàtic assentament protohistòric de ses Salines
Les evidències arqueològiques més antigues de l’ocupació del territori de ses Salines es daten a la prehistòria, probablement als inicis de l’edat del ferro.
A les illes Balears, aquest període es coneix com a cultura talaiòtica per la singularitat de les seves construccions megalítiques, els talaiots.
La troballa d’una espasa de bronze al carrer d’Antoni Vidal podria correspondre a aquest context cultural del ferro inicial.
Segons alguns investigadors, la fabricació d’aquest tipus d’espasa es remuntaria a la fase final del bronze balear (1000-850 aC), encara que es trobin inutilitzades dins dipòsits metal·lúrgics, juntament amb altres armes de bronze.
Aquest armament conformaria els dipòsits rituals relacionats amb la construcció dels nous poblats talaiòtics de l’edat del ferro.
Malauradament, no es coneix cap resta immoble d’aquest primerenc poblament indígena. A banda de la vaga referència a la troballa d’una estructura megalítica al carrer del Rector Ferrando, la seva existència s’intueix sobretot pels nombrosos fragments ceràmics. Aquests materials es concentren al centre del nucli urbà i a la zona de la marina Gran, entorn al CEIP de ses Salines, on existí un segon assentament indígena que es coneix sols per la ceràmica que aflora a la superfície.
Els fragments ceràmics pertanyen sobretot a la segona edat del ferro o cultura postalaiòtica, que comprèn els segles previs a la conquesta romana.
Durant aquestes centúries de la protohistòria, les fonts escrites gregues i romanes ens parlen de les nostres illes i dels seus habitants, especialment dels foners baleàrics.
Intuïm que, ja d’antic, les estructures indígenes de l’edat del ferro van patir importants destruccions a causa de l’activitat constructiva romana. La conquesta romana i la posterior romanització del territori de ses Salines degueren suposar canvis en els assentaments indígenes, cosa que dificulta la comprensió del seu paper en els patrons d’assentament de la zona.
